Categoria: Curiositats

Els dies 15, 16 i 17 de febrer de 2008, de manera paral•lela al Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona d’esgrima, es va celebrar al centre de Barcelona de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) el 1r Congrés Internacional de Ciència i Tecnologia de l’Esgrima, una iniciativa de la Federació Catalana d’Esgrima conjuntament amb l’INEFC, en aquell moment inèdita i fins ara única en la historia. Aquest esdeveniment va comptar amb la participació de 364 persones inscrites de 23 nacionalitats diferents, i en ell va haver 12 ponències convidades, 43 comunicacions lliures (20 pòsters i 23 orals) i el workshop “Evolució de la classe d’esgrima d’alt nivell durant la temporada” impartit pel Maitre Daniel Levavasseur i que va comptar amb la col•laboració de la medallista olímpica Sophie Lamon. Durant el congrés es va tractar temes molt variats, entre d’altres, relacionats amb els factors que incideixen en el desencadenament, la realització i la precisió dels tocats, l’anàlisi i avaluació de la resposta de reacció en les accions complexes d’esgrima, les respostes del cervell envers processos cognitiu-motors en tiradors d’elit, el desafiament del disseny d’un sistema de detecció de tocats sense fils (en aquells moments tota una novetat), l’epidemiologia de les lesions en esgrima, la valoració funcional i bioenergètica d’esgrimistes o la comunicació i divulgació de l’esgrima mitjançant internet.

A les primeres competicions d’esgrima que va recullir la premsa del nostre país, els premis eren donats per aficionats, sovint aristòcrates. A la premsa s’anunciava que el primer classificat s’enduria “un bonic trofeu de bronze, amb bany de plata, donat pel Sr. XXX, marquès de ZZZ”. Eren els espònsors d’aquells temps. Hi havia una gran varietat de recompenses. Als diaris d’aquella dècada s’hi esmenten una bonica pistola Clément, parelles de florets o de sabres de les marques Schilling & Cia., Sanz o Merignac, parelles de florets “de luxe” o d’espases ” de combat”, cigarreres de plata, bonica planxa de metall daurat contenint un termòmetre, preciós tinter de metall daurat amb dibuixos i pedreria, manuals d’esgrima, figures al·legòriques, copes de diverses formes, o caixes de cigars havans que, segons les cròniques, eren un premi molt preuat. En un Torneig per a tiradors de la Sala Grau, del 1916, el guanyador s’endú “unas babuchas morunas encerradas en un lindo estuche”. També es donaven medalles, que llavors eren un premi “menor”, però que en canvi són el premi habitual, en tots les competicions esportives, més de cent anys després.