A les primeres competicions d’esgrima que va recullir la premsa del nostre país, els premis eren donats per aficionats, sovint aristòcrates. A la premsa s’anunciava que el primer classificat s’enduria “un bonic trofeu de bronze, amb bany de plata, donat pel Sr. XXX, marquès de ZZZ”. Eren els espònsors d’aquells temps. Hi havia una gran varietat de recompenses. Als diaris d’aquella dècada s’hi esmenten una bonica pistola Clément, parelles de florets o de sabres de les marques Schilling & Cia., Sanz o Merignac, parelles de florets “de luxe” o d’espases ” de combat”, cigarreres de plata, bonica planxa de metall daurat contenint un termòmetre, preciós tinter de metall daurat amb dibuixos i pedreria, manuals d’esgrima, figures al·legòriques, copes de diverses formes, o caixes de cigars havans que, segons les cròniques, eren un premi molt preuat. En un Torneig per a tiradors de la Sala Grau, del 1916, el guanyador s’endú “unas babuchas morunas encerradas en un lindo estuche”. També es donaven medalles, que llavors eren un premi “menor”, però que en canvi són el premi habitual, en tots les competicions esportives, més de cent anys després.
Categories